CAMINANT PER LA GARROTXA

VIA VERDA OLOT- GIRONA

Diumenge 12 de juny del 2011

UNA MICA D’HISTÒRIA

Les actuals vies verdes, solen ser els traçats que antigament feien anar els anomenats “carrilets”, o ferrocarrils de via estreta, principals agents de la dinamització econòmica i social de les comarques per on creuaven.

Aquesta línia es construí en diferents etapes des de Girona fins Olot, estrenant-se el 14 de novembre del 1911. El  cost rondà els 8.000.000  de les antigues pesetes. La  posada en marxa va estar un tant accidentada, dons el  dia en que les autoritats l´inauguraven, la locomotora exploradora descarrilà, i el seu paper va restar un tant deslluït, degut al gran retard que es produí.  Des de llavors, va començar a circular un sarcasme que mes o menys deia així “El tren d’Olot surt quant vol i arriba quant pot”.

Tot i amb això, els olotins, van apreciar molt aquest servei, tant, que encara avui, en senten força enyorança.

En Domingo Puig-Oriol fou el primer en tirar endavant un projecte, que aniria passant de mans en mans, fins el 16 de juliol de 1969 en que es clausurà desprès de moltes vicissituds, per manca de rendibilitat.

El “Ferrocarril econòmic Olot-Girona” consta també com el primer nom que va rebre la companyia, i el seu trajecte de  54´76 km restava integrat per: 16 estacions, 2 baixadors,  30 ponts i  2 túnels.  Transportava passatgers i mercaderies,  substituint les diligencies.

L´EXCURSIÓ

Entrem a la capital de la Garrotxa per la C-152 i aturem l’autocar al km 49, a tocar  del conegut “Pont de ferro” que salva el riu Fluvià. Anem amb la gent del Centre Excursionista de Borges, (sobre 50 persones de diferents  edats).  Desprès d´esmorzar in situ, gairebé la totalitat de companys, faran la ruta, en bici, i uns pocs a peu.  Els uns recorreran els 54´76 Km fins Girona, i els altres, farem 20Km. fins St. Feliu de Pallarols.  Sobre 2/4 de 3, ens recolliran en aquesta població per tal d´anar a dinar tots plegats al restaurant.

Els primers 7 km, transcorren per una pista pavimentada a base de sauló compactat, i travessa una zona semi urbanitzada, verda, plana, i plena de camps de cultiu que resulta en extrem relaxant, fins arribar a Les Preses, aquí el camí es desdibuixa bastant degut a que cal travessar uns carrers del raval fins sortir novament a la  C-152, la creuem amb molta precaució dons val a dir que es molt perillosa. Llavors comença un tram bastant desagradable que va paral·lel a la mateixa tot tenint que suportar un intens transit, soroll , fums... Això durant uns dos Km. fins arribar al desviament que porta a St. Esteve d´en Bas, aquí ens cal passar per sota d´un pont, per tal de reprendre novament la via. I amb ella torna altre cop la tranquil·litat, i sobre tot el bosc.

Arribem a St. Esteve  (1,5/2Km) i agafem la C-63. A l´abandonar la població ens aturem una estona per tal de veure la maqueta de tren que, exhibeixen en funcionament els companys de L´Associació Amics del Tren Olot-Girona. Al marge d´aquesta curiosa reproducció, autentica delícia dels nanos i dels no tant nanos, També tenen la seva seu social.

El temps no perdona i hem de prosseguir la marxa. Tot el segment que ara iniciem, es desenvolupa a traves de la Vall d´en Bas, i mor en la collada del mateix nom  (558 m. Sobre el mar,) val a dir que hem tornat a deixar el traçat i hem hagut de endreçar-nos per l´antiga carretera ara en desús. El descens el farem per la mateixa, fins arribar a un punt on sortim novament a la C-63, però, es en aquesta intersecció, on a ma dreta, torna a eixir la via,  ara ja no la deixarem fins el final a 4-5Km. Aquesta part del recorregut, es potser  la mes bonica ja que la frondositat i la verdor son francament exuberants.

Finalment desprès de 4’5 hores de caminar arribem a la meta de St. Feliu de Pallerols.

Mentre no venen a recollir-nos, aprofitem per tal de fer un beure a l´antiga estació del carrilet, amb els altres companys que plegats sumem la totalitat de “caminaires”, uns 9 en total.

Al voltant de les 15´00 h. arriben els “bicicleteros” amb l´autocar, carreguem estris i anem finalment a dinar al conegut restaurant del Santuari del Far.

L’accés es fa per una estreta carretereta,  (Vic a Colldecondreu km. 4) que serpentejant arriba a dalt de la cinglera on es troba el conjunt històric (1223 m.) Tenim constància de la seva existència en documents de l´any 1260 (Segle XI) on figurava una primitiva església, probablement d´estil romànic, que va estar destruïda per un fort terratrèmol el 1425. La seva reconstrucció va tenir lloc entre els anys 1599 i 1648.  Si mes no, l´estil aplicat ja no va estar el mateix. Finalment l´hostal fou reedificat l´any 1970.

El dinar va estar bo i abundant, no hi va mancar de res, (excel.lent relació qualitat preu)  un cop “aprovisionats”, sortim a l´exterior, on podem gaudir d´una balconada amb una impresionant caiguda vertical i vistes panoràmiques extraordinàries, dels Tallats de Tavertet, les Guilleries, el Pantà de Susqueda, Sau, el Montseny, i a l´est la Mediterrània, tant es així, que malgrat es un bon tros terra endins, hi ha una llegenda popular que explica que quant hi havia tempesta, els pescadors veien una llum en el santuari del Far, que els ajudava a orientar-se.

En cavat de fer les fotografies de rigor, pugem novament a l´autocar, i tot dient adéu a l´entranyable indret, iniciem el retorn cap a Borges.

OBSERVACIONS

Fer aquesta via a peu, comporta moltes molèsties, tant pel que així ho fa, com pels que van en bici, puig que els uns han d´anar contínuament apartant-se per no ser atropellats, i pels altres constituïm un obstacle que els obliga a reduir la marxa, i anar avisant. El volum de transit dels vehicles de dues rodes es molt alt.

Fora bo, eliminar la creuada de carretera C-152, a la alçada de Les Preses, dons resulta realment perillosa, abans de que es produeixi algun lamentable accident.

Tanmateix suprimir, tot el tram que discorre paral·lel a la mateixa per lo desagradable que arriba a ser.

EN UN FUTUR PROPER...

Està previst allargar la longitud d´aquesta travessa encadenant la que be de St. Joan de les Abadesses fins Olot i un cop arribats a Girona, afegir la que ens deixa a St. Feliu de Guíxols, unint en un sol traçat els Pirineus amb la Costa Brava, sumant  un total de 135 km.

Quim