Estadistiques

24 de des. 2010

HA VOLAT UN LUSTRE...



HA “VOLAT” UN LUSTRE...      
 Del  31/7/2005 al 31/7/2010)


Es ben cert que el temps  ve a ser com un joc de densitats,  una mena de bufeta que es dilata tensa i erèctil o es contreu flàccida i deforme.  Els lustres volen?... No ho se, si mes no, sembla ser que el temps no existeix per si sol, ens necessita a cada un de nosaltres per tal de ser conscient de si mateix.  
De naturalesa   intangible però d´implacable efecte sobre totes les coses, ens adonem de la pròpia interacció personal, sobre tot quant hem d´anar a renovar el DNI, es a les hores quant ens fem conscients realment  d´aquesta influencia que en diem envelliment.
Esdevé “matèria”  inflexible, només els sentiments poden alterar la seva consistència, i si no, fixeu-vos-en;  Quant esperem quelcom que es important per nosaltres, les hores no passen mai, es com si ampliéssim l´atenció en la vida i vivim cada segon com si es tractes d´eternitats.  El mateix però a la inrevés passa quant no desitgem que arribi el moment fatídic, llavors el temps no corre sinó vola.
En realitat son els nostres sentiments els que creen i modulen el temps, el nostre temps, el temps individual el que ens toca viure...  Es per això que si hem pregunteu, volen els lustres?... Dons ara que ho penso... Si, per mi ha volat un lustre.

Traslladant aquestes reflexions a un nivell més transcendent, amb una mica d´esforç podríem albirar que a les nostres atemporals existències, allà on anem, durem sempre el temps transmutat en sentiments. Genuïnament son ells els que vertebren  l’essència de la nostra consciencia o ànima.
Des del  Retrobament al bar del “Descobriment” el dissabte  31 de juliol del 2005, fins el dissabte 31 de juliol del 2010  han transcorregut així contant per sobre;  5 anys, o 60 mesos, o 1825 dies, o 43000 hores, o 2.628.000 minuts, o 15.768.000 segons. Aquell local  amb tanta solera, es avui un solar sense edificar que corresponia al nº 45 del carrer Valladolid.      

                                      

La nit va transcórrer plàcida i animada, a la terrasseta del “Pans” Plaça del Centre, i desprès tot fent un passeget, ens acostarem als “garitos” del carrer St. Antoni, per tal de fer un beure.   Fins hi tot en Ferran Verges va estar present. El clima ens va respectar i tampoc la fresqueta hi va faltar a la cita, que mes podíem demanar?  
Fins la propera col.legues !!

Quim