VISITA AL CONGOST DE MONTREBEI, COVA COLOMERA, I PARC ASTRONOMIC DEL MONTSEC 9 de juliol del 2011
Una excursió molt completa: exercici pel matí, esbarjo al mig dia i cultura per la tarda. Aquest còctel vos asseguro que no deixa ningú insatisfet.
 |
| Alçamora, i el tallat del congost de Motrebei |
El congost ja el coneixem d´haver estat en anteriors ocasions, malgrat això, mai no ha minvat la seva genuïna capacitat d’impressionar-me. Aquell camí obert a la roca viva, on les forces tel·lúriques son gairebé tangibles, indueixen un estat d’ànim molt positiu, diria que enervant i enfortidor...
El dia fou realment bo, dons una agradable brisa ens va acompanyar tant a l´anada com a la tornada, alleugerint i fent encara mes agradable el passeig.
Aprofitant la ocasió i carregat amb els estris de topografia, vaig enfilar-me a la cova Colomera, tenia curiositat per tal de saber amb certa precisió la seva profunditat, la seva longitud... En definitiva fer-me una idea mes clara de les seves dimensions, donat que la primera exploració va estar mes aviat fortuïta i no anava gens preparat. (11/9/2009)
L´article anteriorment publicat en aquest bloc i que porta per títol “La cova Colomera (congost de Montrebei ), inclou un croquis amb proporcions fetes a mà alçada. Tant bon punt disposi de temps el substituiré pel plànol topogràfic, així com la nova descripció. La cavitat en concret, es bastant mes llarga del que creia en principi, dons existeixen galeries laterals, i alguna d´elles sobrepassa els 70 m.
Varem fer un dinar de campanya a l´ombra d´un corpulent roure, i tan ben instal.lats, que xerrant xerrant, s´ens va fer l´hora de dirigir-nos a Ager sense gairebé adonar-nos.
 |
| Pas de Terradets vist des de la zona nort |
Per tal d´arribar al P.A.M. (Parc Astronòmic del Montsec) nosaltres varem retornar cap Alçamora per fer cap a la Guàrdia de Tremp, on entrem a la C-13, en direcció al Pas de Terradets. Sortint del mateix, prenem el desviament que ens durà a Ager.
Ja a la població, no cal introduir-nos al nucli urbà, sinó continuar per la carretera, tot arribant al parc de bombers, i a la mateixa alçada, però en el nostre sentit de la marxa, trobem un cartell indicant-nos per on hem de girar. Una vegada aquí situats, nomes ens cal seguir la carretereta, estreta però en bon estat, que ens condueix directament al P.A.M. (2´5 km aprox.). En total haurem fet uns 40-50 km.
 |
| El Sol (80cm diametre) imatge a la qual se li ha extret l´escalfor |
Son dues hores de visita, durant les quals podrem observar (Si escollim la diürna, puig que també hi ha la opció nocturna) en directe les evolucions del sol, les seves immenses flamarades, els fums i cendres que s´aixequen de la superfície, a mes de dues vegades el diàmetre de la Terra... (Un bon detall es el fet que ens permeten fer fotos)
 |
| Flamarades solars |
La sessió te continuïtat en el planetari, on sobre la mateixa cúpula es projecten en tres dimensions diferents reportatges, l´un per a nanos, i l´altre per adults. Com es natural nosaltres triàrem el segon, que consisteix en un bon repàs a la vida i descobriments d´en Charles Darwin, sobre tot, en el que succeí durant la seva volta al mon a bord del “Beagle”. Recordem que la síntesi de la seva teoria de l´evolució, publicada en els llibres “l´Origen de les especies”, i “l´Origen de l´home”, ens deia que, “L´home es un ascendent del mico”. No vaig poder evitar el record mes aviat còmic que d´ell ens queda, a traves de la coneguda marca d’anís “El mono” (Mes o menys contemporània), on en les etiquetes apareix encara, avui dia, una mona amb una ampolla a la mà i a l´atre un cartell amb una llegenda que diu “Soc el millor, la ciència ho va dir, i jo no menteixo” . Dons be, sembla ser que hi ha hagut una investigació seriosa sobre el tema, i del propietari de la licorera, ara sabem, que creia seriosament en les conclusions de l´insigne científic, i que tenint en compte l’impacta social que van provocar en aquella època, l’aprofità per tal de millorar les vendes. Es a dir, que aquell simi amb la cara del Sr. Darwin, només va estar una estratègia de pur marketing, no pas una sàtira contra els seus postulats.
 |
| "Soc el millor, la ciencia ho va dir i jo no menteixo" |
La projecció inclou evidentment temes sobre l´univers, les galàxies, el sistema solar, les constel·lacions, i la visió històrica que l’ésser humà ha tingut d´elles. La sorpresa arriba al final, quant hom resta encara força sensibilitzat, i en lloc d’encendre’s les llums, el que realment passa es que la cúpula llisca suaument fins deixar la sala de projeccions sense sostre. Una original forma de fer-nos entendre, i a l´hora lloar, allò que realment tenim molt sovint gratuïtament davant dels nostres ulls i no sempre sabem valorar justament.
Al sortir també podem fer un cop d´ull, a la sala baixa, on en forma de museu, s´ens mostren diferents elements, que donen sentit local a tot el que hem vist anteriorment, des de la explicació de la formació geològica del massís, a la seva fauna autòctona, una gran varietat de fòssils, i també una notable maqueta interactiva de la serralada, que amb l´ajut de leds il·luminen les zones que desitgem localitzar.
La part no visitable pel públic en general, resta situada a un dels punts mes alts del serrat, en el terme municipal de St. Esteve de la Sarga. Es tracta de l´Observatori Astronòmic del Montsec, dotat amb el telescopi mes poderós de Catalunya; el “Joan Oró” de 80cm de diàmetre. Treballa totalment robotitzat, a control remot, o in situ. Es pot fer anar des de qualsevol lloc del mon, prèvia autorització. El seu us es restringit a entitats científiques, universitats, investigadors ...
En definitiva, una diada francament digna de ser viscuda, la qual varem finalitzar amb un bon sopar a la fresca en el bar de les piscines de la Floresta. (Relació qualitat preu molt bona).
 |
| Planol cedit amablement per l´ ICC |
Ahh!! Encara ens resta la visita nocturna... ja vos faré cinc cèntims...
SUGGERENCIES A QUI CORRESPNGUI
Es podria millorar, el nivell de lluminositat del film, dons les escenes a ple sol, es veuen com si haguessin estat rodades a ultima hora de la tarda, d´un dia força gris.
No estaria de mes, millorar l´equipament, amb la inclusió d´un servei de bar on es pogués servir, des d´un refresc, a menjars o sopars ràpids, etc. Aprofitant el bon lloc on son les instal.lacions. Aixó si... a preus populars. (Clau de l’èxit de l´empresa)
Si en voleu saber mes, podeu entrar al PAM només picant aquest acrònim en el Google.
Quim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada