L´ALTA GARROTXA-GIRONA
Dies 10, 11, i 12 de setembre del 2010
Es tracta d´una bona ocasió per tal de visitar algunes poblacions d’interès turístic, i a l´hora caminar per inigualables espais naturals.
En el nostre cas ens varem programar una mena d’itinerari, amb base d´operacions al càmping de la Soleia d¨Oix (2ª categoria) .
Dia 10
Sortim de la Floresta i enfilem per l´autovia Lleida-Barcelona fins l´alçada de Cervera, on ens desviem per l´eix transversal. Arribats a Manlleu, continuem en direcció als túnels de Brecons. Tot sortint, i poc abans d´entrar a Les Preses, a ma dreta, hi ha un lletreró indicant-nos una petita pista que de seguir-la fins el final, ens conduirà a l´esplèndid mirador dels volcans de la Garrotxa.
Desprès d´uns 10 o 12 km de carretereta asfaltada en bastant mal estat, degut a la seva estretor i la infinitat de revolts costeruts en que es desenvolupa, arribem a dalt. Ara be, un cop situats, hem de reconèixer que l´atreviment ha estat recompensat amb escreix. Podem deixar el cotxe en el solitari pàrking d´un petit restaurant molt ben integrat en mig del roquissar i l´exuberant massa forestal. D´ací neix un camí d´un centenar de metres que entre la espessa i alta pineda ens condueix directament a la balconada, des don visualitzarem una excepcional panoràmica de 180º . Tenim a tocar gairebé la totalitat dels cims dels Pirineus orientals, als seus peus i al complert, la zona volcànica, finalment, en primer terme a vista d´ocell la capital de comarca.
Novament en ruta, travessem Olot i fitxem rumb a Castellfollit de la Roca. Desprès de contemplar el majestuós tallat basàltic que suporta el poble, deixem la autovia de l´eix Pirenaic (A.26) i ens endinsem direcció Montagut, passarem de llarg aquest nucli urbà i seguint la carretera sense deixar-la, arribarem a Oix.
Un cop refets en el molt ben restaurat menjador de la masia del càmping, prenem possessió de la còmoda rulot que serà el nostre acollidor aixopluc d´aquests dies, i ens permetrà allotjar també a la “la Petiteta” (la nostra gosseta, la qual cosa es d´agrair).
Per la tarda, anirem fins Besalú, vila immersa en la historia, farcida de monuments medievals i d´una abundant obra romànica digna de ser admirada.
Per llurs carrers encara es respiren aires d´altres èpoques. Tot fent una passejadeta, ens acostem fins l’impressionant pont sobre el Fluvià, construït per en Pere Baró, Mestre de Ponts de Perpinyà pels voltants del 1316.
Allà mateix, trobem el call jueu, on encara resta l´únic MIQVÉ que es conserva a la península ibèrica i el tercer d´Europa. Aquest mot vol dir, Banys Jueus de Purificació. Es tracta d´una sala subterrània amb una piscina que, es construïa amb uns preceptes i proporcions determinades per tal d´efectuar cerimònies d´ablució espiritual. Finalment visitàrem les esglésies de St. Pere i St. Vicenç de Besalú, fundades als voltants del 977 pel comte-bisbe Miró Bonfill.
Dia 11
Ens alcem aviat, i ens disposem a tots els efectes per tal d´estar a les 9:0 h a la masia del càmping de Sadernes, lloc on hem quedat amb la resta de la colla. Molta puntualitat no en van tenir, aquest cop es van passar gairebé d´una hora!!
Sortint de l´espai d´acampada, el primer que trobem es l´ermita romànica de Stª Cecília, en poca estona arribem al segon pàrking i control d’informació. Tot el camí al llarg dels 5´4 km, de recorregut, es ben senyalitzat amb línies grogues horitzontals, no te pèrdua, si mes no i a títol informatiu, crec que val la pena destacar les fites mes interessants de la ruta, afegint els temps aproximats que podem invertir en fer-los.
Des d´aquest indret fins el pont Valentí, (preciós romànic) trigarem uns 30´ per un camí de carro bastant ample que ens aproximarà a la vora de la riera de St. Aniol d´Aguja. També haurem deixat enrere el tercer i últim estacionament de vehicles. 30´ mes fins la represa del Gomarell, i d´ací a St. Aniol seran uns 60´. Un cop descansats, decidim seguir fins el salt del Brull, 15,´ aquest tros es potser el que està en pitjors condicions ja que s´han de saltar, o vorejar grans blocs de pedra, així com creuar el riu en diverses ocasions i acostuma a relliscar bastant.
Aquesta pintoresca “cua de cavall” d´uns 30 m de caiguda representa el final del trajecte, havent superat fins aquest indret un desnivell d´uns 190m.
De tornada passem novament pel gorg Blau, lloc paradisíac on malgrat les gèlides aigües, sempre hi ha algú nedant. Novament arribem a la font de St. Aniol, ens refresquem, fem fotos de l’ermita romànica, de l´antiga hostatgeria, i de la rectoria. (Excepte el temple, les altres dues construccions son en estat de roina) Tanmateix aprofitem per recuperar energies abans d´iniciar el retorn, cosa que decidim sigui pel mateix itinerari que hem fet, deixant de banda la variant que passa pel damunt dels vertiginosos cingles, també anomenada “El salt de la núvia”.
Explica la llegenda que; Un home d´edat avançada, i de bona posició social, aconseguí arreglar-se-les per tal de contraure matrimoni amb una noieta joveneta de família humil, a la qual els pares van obligar a d´esposar-se amb ell. La nit abans de la cerimònia, presa d´una gran desesperació, va córrer embogida pels penya-segats fins precipitar-se al buit...
Un cop retornats al bar de la Masia de Sadernes, aprofitem per tal de fer uns beures, comentar les incidències del dia i fer propostes per la propera sortida, que sembla ser serà a la Serra de Guara, Osca.
Finalment es fa l´hora dels adéus i els companys han de tornar-se´n cap a BCN, nosaltres encara restarem per aquestes verdes contrades fins demà.
Dia 12
Varem passar una nit bastant sorollosa, (fins quarts d´una) degut a que la direcció del càmping autoritza a fer “festes particulars” en mig del recinte, sense tenir en compte que donada la zona de muntanya en la que ens trobem, hi pot haver gent que desitja matinar. En realitat l´ambient no en tenia res de muntanyenc, sinó mes aviat de suburbi. El servei, molt amable, si mes no excessivament insuficient, per botó de mostra val a dir que, restàrem esperant en el menjador de l´estatge durant gairebé tres quarts d´hora, sense divisar cap anima vivent, i ja era obert per sopar!! Finalment vist l’èxit optàrem per anar a fer uns entrepans a la rulot.
No recomano aquest establiment, per aquells que els agradi gaudir dels dies de lleure practicant l´excursionisme o qualsevol altre activitat que, requereixi matinar per tal de recórrer pacíficament els seus tel·lúrics indrets.
De bon matí “plegàrem veles” i enfilàrem direcció a Beget.
Aquest petit poble, es troba a uns 30´en cotxe i si estem aprop,(com es el cas) paga la pena fer-li una visita. Enclavat a una altura sobre el mar d´uns 541m, va esser incorporat al 1969 a la vila de Camprodon. (Ripollès)
Només arribar, ens rep l’església romànica de St. Cristòfor que guarda sa majestat de Beget, declarada monument nacional al 1931. Acte seguit, hom pot endinsar-se pels carrerons empedrats vorejats d´edificis rústics molt ben reconstruïts, on la combinació, flors, pedra, fusta i ferro forjat, mostren al visitant un aspecte tan esplèndid que, amb seguretat ni de noves mai van oferir. Tal com ens va comentar un aborigen, “han fet un pessebre en contes d´un poble”. Destacar-ne la importància tan estètica com estratègica dels dos ponts romànics que, vertebren el nucli urbà salvant les dues rieres que el travessen, la Rocabruna i la Can França.
Parlant de ponts romànics, tampoc vull deixar de citar, el que de tornada hi trobarem a ma esquerra de la carretera del riu Llierca, es tracta d´una solida construcció medieval d´un sol arc ultrapassat i gràcil, com gairebé la totalitat dels ponts d´aquest estil en la zona (S. XIV-XV) que sorprèn per la seva alçaria, entre 28-29 m, a mes dels 3m d´amplada pels 52 de longitud. Crec que es obligatori d´aturar-se, contemplar-lo i... com no... creuar-lo!!.
Molt rebé companys fins la propera!!
En aquesta sortida ens varem trobar; L’Albert, en Ramon, la Montse, la Mercè, la Cristina, la “Petiteta” el Rafel, el José, el Quim, i el Joan.
Quim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada