FOTOGRAFIA

UNA FOTO DE PREMI  I
Aquest article ha estat recuperar de l´antic Trobador     4 d´abril del 2007

Quant sortim a tombar-la per aquests mons de Deu, a tots ens agrada guardar els records de les nostres vivències, encara que només sigui per tal d’assaborir-les amb més tranquil·litat, al caliu de la llar. Aquesta es una activitat bastant estesa entre el comú. Si més no, sempre hi ha el que s’hi mira més a l´hora d’obtenir aquestes imatges, i posant a proba tota la tècnica i sensibilitat que el moment requereix, obté en justa recompensa, verdaderes obres d’art.
Aquest es el cas del col·lega Jose Hidalgo Mellado. Si, si, el José que tots coneixem... el de tota la vida.
La foto que ens presenta ha estat guardonada amb el 2on. Premi general de la “Xª MOSTRA DE FOTOGRAFÍA I AUDIOVISUAL DE MUNTANYA” Districte St. Martí. Està dotat de trofeu de reconeixement, i 150 € .
“LA CIVETA” dons aquest es el títol de l’obra, ens mostra un impactant bocinet, amb molt contrast, i alta resolució, de la neta atmosfera dels alts cims de les Dolomites ( 3220 m.s.n.d.m.)
Molt bona José, felicitats, i a continuar.
Als demés, us deixo contemplant-la, per tal de que en traieu conclusions. Fins un altre!!.

Quim

VIDA SOCIAL... ANEM AL TEATRE

 7 -1-11

“PROBABLEMENT, LA MILLOR COMEDIA DEL MON!! Diu el pretensios eslògan publicitari que, ens invita a comprar l´entrada (24 €). Segurament alguns pensaran que soc un xic friki pel que diré a continuació, si mes no, crec que arribat el cas, aquest pensament seria  molt exagerat, tant, que fins hi tot podria entendres com una forma subtil de menysteniment a d´altres comèdies bastant més enginyoses. 

Ja m´he curat en salut. Ara diré que, al llarg i l´ample de tota la obra, en cap moment va incitar la mes mínima feina als meus músculs risoris, i que la dinàmica  còmica no presentava indicis de catarsi apreciables, que no estiguessin sustentats pels inacabables cops de porta, i escenes que suscitaven sensacions pròpies  d`èpoques pretèrites. Certament, en aquella representació tot adquiria un sabor marcadament ranci, o desctualitzat. Per més “inri” suporto malament la sobre actuació dels actors.   

Be, aixó vos ho dic per que ja a la mitja part si per mi fos, hauria marxat. Ara be, la gent reia, si, si...reia,  jo no podia saber de que, (ni encara ho se ara), però creieu-me, reia.  Hem va passar pel cap com un pensament fugaç... actors camuflats entre el públic per tal d´incitar al riure? No ho se... el que si que tinc clar es que vaig malgastar 48€.

Una bona pitza al Pastificio, va permetre’ns reingressar al mon dels vius. Ja amb la panxa plena i recuperat el bon humor, varem caminar una mica per tal de retornar al Pap Bobby´s Free, el mateix que havíem estat abans d´entrar al teatre. Unes copes i unes partidetes al futbolí salvaren una nit que semblava abocada a l’oblit. I ja ho sabeu…“Be està allò que be acaba” .*

PD.

Sincerament, hem vaig animar a veure “Pel davant i pel darrera” assessorat per la emissora Catalunya Radio, que acabava l´espot publicitari de la comèdia amb el seu segell de qualitat radiofònic, “Recomanat per Catalunya Radio”.

Ningú de la colla dels que anàvem, en va quedar satisfet, fins hi tot alguns s´adormien. Crec que el servei de critiques teatrals d´aquesta insigne entitat, hauria d´estar una mica mes seriós a l´hora d’assessorar als oients.  Personalment no el tindre tant en compte en endavant.        

Quim

* Frase final d´un dels contes de “Les mil i una nits”