TROBADOR2: LA COVA DE LA RABOSA

EL PERELLÓ – TARRAGONA – 16 de maig del 2010

HOLA A TOTS

Un dia força bo... potser un xic ventós, però per aquestes conrades ja es sabut... qui desconeix les famoses ventades del Perelló? No es per casualitat que, tenen bona part de la serralada omplerta d´aerogeneradors, transformant permanentment la força d´Eolo en energia elèctrica. Aixó es un bon negoci , el carburant es net, gratuït i inesgotable, el preu del KW sempre subjecte a fluctuacions al l´alça. Aquest factor economitzador, com no podria ser de cap altre manera, no repercuteix en el consumidor, sinó només en unes quantes butxaques. Encara que el paisatge malmés sigui patrimoni de tots.

TOPICS

La cova de la Rabosa nomes presenta un problema, no resulta fàcil trobar-la.

LOCALITZACIÓ DE LA COVA

LOCALITZACIÒ

Sortim del Perelló en direcció a la Rasquera. Entre els kilòmetres 6´5, i 7, a ma esquerra, s´obre una pista de bones dimensions, es a dir, molt visible. L´haurem de seguir fins el final ( 5, o 6 km en mal estat, però qualsevol vehicle normal pot passar) on hi trobarem una pètria bassa que recull les aigües de la font de Viamà, situada a mes alçada. Es justament en aquest indret que la cosa es complica, si mes no, tenim un punt de referència inequívoc. Si mirem el perfil de les muntanyes, situats d’esquenes al camí que em fet, veurem que el primer pic que apareix a la dreta de la nostra posició, te una roca gran, a manera de cirereta en un imaginari pastis cònic, a continuació es dibuixa una mena d’enforcadura formada per una segona elevació però sense cirereta. Be, dons si ens enfilem per la carena del primer i sense deixar-la, una mica abans d´arribar a la roca que corona el cim, trobarem les runes d’una petita construcció de pedra seca i planta quadrangular, (2) en aquest punt, saltem la vessant i comencem a descendir per un estret corriol que, serpentejant ens durà directament a la primera boca de la cova, desprès d´haver baixat uns deu, o quinze metres.

Val a dir, que des del pla on hem deixat el cotxe, (P) no existeix un sender ben definit que ens hi condueixi, sobre tot a l´hora d´abandonar el petit i allargassat bosc (1) que, ens apropa a la base dels esmentats cims, instant en que prendrem a conveniència, la decisió d´anar a buscar el tàlveg que resta a ma esquerra, amb la finalitat de tornar-lo a remuntar a tort i a dret (per on bonament puguem), amb l´objectiu d´assolir la carena.

AVIS

Ni us passi pel cap anar-hi amb pantalons curts, o de roba fina, no tornaríeu pas sencers!!

PLÀNOL TOPOGRÀFIC DE LA COVA

DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT

Un cop travessada la boca de reduïdes dimensions (Ens obligarà a jaure) anem descendint per una rampa d´uns

45º d´inclinació, molt seca en un principi i bastant molla desprès. Tant el sostre com el terra, resten profusament poblats de formacions, de tal manera que, ens permetran fiançar-nos durant tot el descens i l´ascens sense necessitat de corda, a no ser que vulguem reforçar la seguretat.

Ens acompanyarà també durant tot el trajecte un acusat procés clàstic, en la majoria dels cassos cimentat pel mateix efecte litogènic, i també puntuals zones de soliflucsió.

La pendent clou a la profunditat de -53m aprox. en una sala de mitjanes proporcions on observem la màxima concentració litogènica de tota la cova. Una gran bellesa natural un xic anorreada per la presencia d´algun pessebre, o rajola decorada tanmateix amb contingut religiós. També ens ofendran les cal·ligrafies obra de desconsiderats que, han embrutat amb les sigles dels seus respectius clubs, diferents parts visibles de la cavitat.

La cota final s’assoleix penetrant pel caos de blocs fins que, s´impossibilita la progressió sobre els -63/64 mp.

L´ EXCURSIÓ

Malgrat que érem tots citats al voltant de les 9:00 h del mati, a les immediacions de la cooperativa del vi del Perelló, alguns ho van fer a la de l´oli. Aquest incident impedí retrobar-nos a l´hora, si més no, varem compensar la pèrdua de temps tant amb la rapida troballa de la boca, com en l´itinerari d’ensulsiada. Va ser tan directe i precís que, nomes quant en Pep Hidalgo encapçalant l´equip punter, no aconseguia de cap manera arrabassar la cota en la que hi érem, ens adonarem que havíem fet fons.

Desprès de meravellar-nos una bona estona dins d´aquell bosc de concrecions calcaries, algú va cridar: madridista l´ultimmm !!

Ja som fora.

El retorn als vehicles, fou tan dur com l´anada, especialment pels matolls punxants que densament poblen tota l´àrea. No exageraré pas, si dic que no haguessin estat gens de més unes polaines, o paraneus.

Res millor per acabar d´agermanar la diada, que una bona entaulada. Ah! però no va ser “dit i fet”, la gran majoria de restaurants romanien tancats, era un bon exemple de com afecta la crisi als pobles de la nostra terra.

Endinsant-nos, cap el centre, i en el que semblava quelcom al “El carrer major”, trobarem finalment el “bar restaurant Pipo”. En traspassar el llindar de la porta, vaig quedar poc menys que paralitzat al veure la decoració. Es tractava d´un local de caçadors, i conseqüentment, no hi mancaven taxidèrmies, ni fotos escaients a una activitat atàvica que, considero un anacronisme massa perillós com per ser legal en la nostra societat. “Una civilització, un país, es pot jutjar per la manera com tracta els seus animals” deia Mahatma Gandhi. O be en Da Vinci, ” Es un fet indiscutible que l´home es el rei dels animals, dons la seva brutalitat supera amb escreix la dels mateixos.” Aquesta complementarietat de les dues frases, provinent de persones distanciades en el temps, però unides per un grau de saviesa poc comú en els nostres dies, restava rabiosament vigent en els meus sentiments quant vaig descobrir aquella “cambra dels horrors”.

Per tal de no portar la contraria als companys, i per les circumstancies que ens envoltaven, vaig accedir-hi a seure a taula.

El tracte va estar del tot correcte, fins hi tot ens van oferir una paella marinera que havien cuinat per ells (Érem pràcticament els únics clients). Menjàrem en la quantitat que volguérem, i realment estava ben cuinada, personalment res a objectar en aquest sentit, sinó elogiar la tasca restauradora, sense reserves, els set estomacs així ho van aclamar encara que no per unanimitat.

El dia havia sortit redó. Potser una mica abonyegat per mi. La tarda avançava a bon ritme, i el fet que el Barça es jugues una lliga delirant en l´últim partit de la temporada, va precipitar l´acomiadament desprès de desitjar-nos molta sort. Desig que es va veure generosament complimentat, unes hores mes tard.